18-10-11
*
“MOÇO TAN FERMOSO...”
*
Copiant el Marquès de Santillana, alguns dies a les tardes de Mont-ral, dins del bosc profund, hem recitat allò de “Moço tan fermoso...”, que en realitat és “Moça tan fermosa / non vi en la frontera / como una vaquera / de la Finojosa (...)”
Aquest pastor és de l’Aleixar i porta el seu ramat ben acolorit pels boscos alts, on encara hi ha una mica d’herba verda gràcies a la boira. “Cremada”, ens deia. El sol la crema i ja es veu per l’aspecte que mostra a terra. Any maleït, estiu sense pluges, ni un sol dia de pluja, dic jo, que he vist llanguir el bosc i créixer migrades les baies, si és que n’hi havia.
Els cinc gossos braus del pastor ens venien a sobre amb grans lladrucs. A mi no em fan por, perquè hi parlo i se’m solen amansir, però ells han d’apartar els estranys, han de fer la seva feina. Llavors amb el pastor petàvem la xerrada una estoneta, no gaire, perquè el ramat feia la seva via amb rapidesa. Ja dic, d’entre tots els pastors que hem conegut per aquelles alçades, “moço tan fermoso” jo no l’havia vist.
*
Foto V. Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada