BRAMS D'ASE ...

26-10-11

*

BRAMS D’ASE...        

*

Pels diaris brama un altre artista plàstic que, situat a l’olimp per la pèssima política cultural,  es permet jutjar els seus col·legues amb un exemple de supèrbia.

            Ja vaig fer notar una vegada que certa escriptora que se situa ella mateixa a les alçades divines, va bramar que s’escriu massa, i que no s’hauria de publicar tant. Ella continua escrivint quan, per fer bo el consell, s’hauria hagut de retirar. Que es retirin els altres que em fan nosa. Ningú li va fer cas perquè els brams d’ase no arriben al cel.

            Ara, aquest home secardí, que té el privilegi poc comú d’exposar a la Pedrera, realment es riu dels altres artistes adoradors i babaus. Diu el gran home: “Hem de ser conscients que la cultura ocupa un espai i que tanta multiplicació d’obres no sé fins a quin punt és sostenible”. La periodista cita paraules del plàstic: “Convençut que existeix “‘una sobresaturació d’obres artístiques i literàries que és més gran del que poden assumir els nostres caps’”, l’artista, però, continua produint.” (Sort que la periodista fa notar la contradicció, i al final del paràgraf diu, referit a les 200 obres que s’exposen: “Un excés, potser?”)

            Ah, aquest senyor, a més i com que som pocs, també acaba de publicar un llibre de poemes, en els quals, diu, expressa la mateixa opinió. Com més alts, més superbs, com el més alt de tots, el creuat del filferro, que va dir ‘urbi et orbi’ quan li van inaugurar la fundació: “Ara ja tinc un temple des d’on irradiar la meva cultura”. Modestets, ells, ¿eh? Volen depredar els altres i repartir-se la glòria, i encara prou greu que els deu saber, compartir-la. Això ho poden fer perquè la mala política cultural existent els permet bramar d’aquesta manera. Un excés de rucs, tots plegats.

*

Ruc a l’Olimp. Composició d’OX