dimecres, 26 d’octubre del 2011

NO PUC

Demano excuses als lectors. Set vegades, set, he intentat posar aquest post al blog amb uns resultats desastrosos que no se com arreglar. Avui la cosa va de tort.

ESDRÚIXOLES

27-10-11
*
 
M
ORBIDESA UMBRÀTICA
E
però en terra minúscula que la secada fa aromàtica,
i, tot i eixut, al bosc profund hi ha la florida esplèndida
de l’arítjol que trena, en traïdoria, una liana estàtica.
Cingles avall, èpica esllavissada geològica,
veig la plana més fèrtil, en gradació arqueològica
fins a la ciutat romana. Hi ha una capella gòtica
on oscil·la una llàntia en la calma amniòtica
i on una dona vella, en lenta parla estròfica,
no sap que la pregària es fa mirífica.
Per límit i frontera, la platja groga i blava de la mar probàtica,
goig i remei, vehicle de poemes d’inspiració emblemàtica.
No cau bé entre els moderns ni una paraula cèlica
si no és en clau científica, astronòmica.
Però, en mi, una insistent ascendència gaèlica
fa que des del punt que he dit, vora una cova umbràtica,
detecti, en l’arc que fa la Roca Foradada, una presència angèlica
amb vels de Salomè a ponent, morbidesa concèntrica
que excita el cos i l’esperit (per separat) en una dansa tàntrica
i que, així queda escrit, confio a la informàtica
en clau d’inspiració, sense pressumpció emfàtica
*
OLGA XIRINACS. De la 'plaquette' TU, DES DEL MAR (Ed. Òmicron)
*
Algunes de les esdrúixoles són apreses d'una antiga peça que cantava al cor del col·legi.
col·legi.
SCRIC des del punt ínfim d’una Terra única,.

ESDRÚIXOLES

*
M
ORBIDESA UMBRÀTICA
*
E
però en terra minúscula que la secada fa aromàtica,
i, tot i eixut, al bosc profund hi ha la florida esplèndida
de l’arítjol que trena, en traïdoria, una liana estàtica.
Cingles avall, èpica esllavissada geològica,
veig la plana més fèrtil, en gradació arqueològica
fins a la ciutat romana. Hi ha una capella gòtica
on oscil·la una llàntia en la calma amniòtica
i on una dona vella, en lenta parla estròfica,
no sap que la pregària es fa mirífica.
Per límit i frontera, la platja groga i blava de la mar probàtica,
goig i remei, vehicle de poemes d’inspiració emblemàtica.
No cau bé entre els moderns ni una paraula cèlica
si no és en clau científica, astronòmica.
Però, en mi, una insistent ascendència gaèlica
fa que des del punt que he dit, vora una cova umbràtica,
detecti, en l’arc que fa la Roca Foradada, una presència angèlica
amb vels de Salomè a ponent, morbidesa concèntrica
que excita el cos i l’esperit (per separat) en una dansa tàntrica
i que, així queda escrit, confio a la informàtica
en clau d’inspiració, sense pressumpció emfàtica
SCRIC des del punt ínfim d’una Terra única,.
*
OLGA XIRINACS.
*
Algunes de les esdrúixoles provenen d'una antiga cançó apresa al col·legi.
27-10-11

ESDRÚIXOLES

ESDRÚIXOLES

dimarts, 25 d’octubre del 2011

BRAMS D'ASE ...

26-10-11
*
BRAMS D’ASE...        
*
Pels diaris brama un altre artista plàstic que, situat a l’olimp per la pèssima política cultural,  es permet jutjar els seus col·legues amb un exemple de supèrbia.
            Ja vaig fer notar una vegada que certa escriptora que se situa ella mateixa a les alçades divines, va bramar que s’escriu massa, i que no s’hauria de publicar tant. Ella continua escrivint quan, per fer bo el consell, s’hauria hagut de retirar. Que es retirin els altres que em fan nosa. Ningú li va fer cas perquè els brams d’ase no arriben al cel.
            Ara, aquest home secardí, que té el privilegi poc comú d’exposar a la Pedrera, realment es riu dels altres artistes adoradors i babaus. Diu el gran home: “Hem de ser conscients que la cultura ocupa un espai i que tanta multiplicació d’obres no sé fins a quin punt és sostenible”. La periodista cita paraules del plàstic: “Convençut que existeix “‘una sobresaturació d’obres artístiques i literàries que és més gran del que poden assumir els nostres caps’”, l’artista, però, continua produint.” (Sort que la periodista fa notar la contradicció, i al final del paràgraf diu, referit a les 200 obres que s’exposen: “Un excés, potser?”)
            Ah, aquest senyor, a més i com que som pocs, també acaba de publicar un llibre de poemes, en els quals, diu, expressa la mateixa opinió. Com més alts, més superbs, com el més alt de tots, el creuat del filferro, que va dir ‘urbi et orbi’ quan li van inaugurar la fundació: “Ara ja tinc un temple des d’on irradiar la meva cultura”. Modestets, ells, ¿eh? Volen depredar els altres i repartir-se la glòria, i encara prou greu que els deu saber, compartir-la. Això ho poden fer perquè la mala política cultural existent els permet bramar d’aquesta manera. Un excés de rucs, tots plegats.
*
Ruc a l’Olimp. Composició d’OX

BRAMS D'ASE ...

26-10-11
*
BRAMS D’ASE...        
*
Pels diaris brama un altre artista plàstic que, situat a l’olimp per la pèssima política cultural,  es permet jutjar els seus col·legues amb un exemple de supèrbia.
            Ja vaig fer notar una vegada que certa escriptora que se situa ella mateixa a les alçades divines, va bramar que s’escriu massa, i que no s’hauria de publicar tant. Ella continua escrivint quan, per fer bo el consell, s’hauria hagut de retirar. Que es retirin els altres que em fan nosa. Ningú li va fer cas perquè els brams d’ase no arriben al cel.
            Ara, aquest home secardí, que té el privilegi poc comú d’exposar a la Pedrera, realment es riu dels altres artistes adoradors i babaus. Diu el gran home: “Hem de ser conscients que la cultura ocupa un espai i que tanta multiplicació d’obres no sé fins a quin punt és sostenible”. La periodista cita paraules del plàstic: “Convençut que existeix “‘una sobresaturació d’obres artístiques i literàries que és més gran del que poden assumir els nostres caps’”, l’artista, però, continua produint.” (Sort que la periodista fa notar la contradicció, i al final del paràgraf diu, referit a les 200 obres que s’exposen: “Un excés, potser?”)
            Ah, aquest senyor, a més i com que som pocs, també acaba de publicar un llibre de poemes, en els quals, diu, expressa la mateixa opinió. Com més alts, més superbs, com el més alt de tots, el creuat del filferro, que va dir ‘urbi et orbi’ quan li van inaugurar la fundació: “Ara ja tinc un temple des d’on irradiar la meva cultura”. Modestets, ells, ¿eh? Volen depredar els altres i repartir-se la glòria, i encara prou greu que els deu saber, compartir-la. Això ho poden fer perquè la mala política cultural existent els permet bramar d’aquesta manera. Un excés de rucs, tots plegats.
*
Ruc a l’Olimp. Composició d’OX

26-10-11
*
BRAMS D’ASE...        
*
Pels diaris brama un altre artista plàstic que, situat a l’olimp per la pèssima política cultural,  es permet jutjar els seus col·legues amb un exemple de supèrbia.
            Ja vaig fer notar una vegada que certa escriptora que se situa ella mateixa a les alçades divines, va bramar que s’escriu massa, i que no s’hauria de publicar tant. Ella continua escrivint quan, per fer bo el consell, s’hauria hagut de retirar. Que es retirin els altres que em fan nosa. Ningú li va fer cas perquè els brams d’ase no arriben al cel.
            Ara, aquest home secardí, que té el privilegi poc comú d’exposar a la Pedrera, realment es riu dels altres artistes adoradors i babaus. Diu el gran home: “Hem de ser conscients que la cultura ocupa un espai i que tanta multiplicació d’obres no sé fins a quin punt és sostenible”. La periodista cita paraules del plàstic: “Convençut que existeix “‘una sobresaturació d’obres artístiques i literàries que és més gran del que poden assumir els nostres caps’”, l’artista, però, continua produint.” (Sort que la periodista fa notar la contradicció, i al final del paràgraf diu, referit a les 200 obres que s’exposen: “Un excés, potser?”)
            Ah, aquest senyor, a més i com que som pocs, també acaba de publicar un llibre de poemes, en els quals, diu, expressa la mateixa opinió. Com més alts, més superbs, com el més alt de tots, el creuat del filferro, que va dir ‘urbi et orbi’ quan li van inaugurar la fundació: “Ara ja tinc un temple des d’on irradiar la meva cultura”. Modestets, ells, ¿eh? Volen depredar els altres i repartir-se la glòria, i encara prou greu que els deu saber, compartir-la. Això ho poden fer perquè la mala política cultural existent els permet bramar d’aquesta manera. Un excés de rucs, tots plegats.
*
Ruc a l’Olimp. Composició d’OX

26-10-11
*
BRAMS D’ASE...        
*
Pels diaris brama un altre artista plàstic que, situat a l’olimp per la pèssima política cultural,  es permet jutjar els seus col·legues amb un exemple de supèrbia.
            Ja vaig fer notar una vegada que certa escriptora que se situa ella mateixa a les alçades divines, va bramar que s’escriu massa, i que no s’hauria de publicar tant. Ella continua escrivint quan, per fer bo el consell, s’hauria hagut de retirar. Que es retirin els altres que em fan nosa. Ningú li va fer cas perquè els brams d’ase no arriben al cel.
            Ara, aquest home secardí, que té el privilegi poc comú d’exposar a la Pedrera, realment es riu dels altres artistes adoradors i babaus. Diu el gran home: “Hem de ser conscients que la cultura ocupa un espai i que tanta multiplicació d’obres no sé fins a quin punt és sostenible”. La periodista cita paraules del plàstic: “Convençut que existeix “‘una sobresaturació d’obres artístiques i literàries que és més gran del que poden assumir els nostres caps’”, l’artista, però, continua produint.” (Sort que la periodista fa notar la contradicció, i al final del paràgraf diu, referit a les 200 obres que s’exposen: “Un excés, potser?”)
            Ah, aquest senyor, a més i com que som pocs, també acaba de publicar un llibre de poemes, en els quals, diu, expressa la mateixa opinió. Com més alts, més superbs, com el més alt de tots, el creuat del filferro, que va dir ‘urbi et orbi’ quan li van inaugurar la fundació: “Ara ja tinc un temple des d’on irradiar la meva cultura”. Modestets, ells, ¿eh? Volen depredar els altres i repartir-se la glòria, i encara prou greu que els deu saber, compartir-la. Això ho poden fer perquè la mala política cultural existent els permet bramar d’aquesta manera. Un excés de rucs, tots plegats.
*
Ruc a l’Olimp. Composició d’OX