CARTA MARINA

12-10-11

*

CARTA MARINA

*

Des dels confins de la Terra, on tot és blanc, glaçat i pur, les onades portaran aquestes lletres fins als teus recers càlids, dona dels cabells perlats, de volums turgents estimats per Rubens, que t’emmiralles entre seda i gasa, conscient només de tu. Que no pensaràs mai en els amors en la distància per molt que el cantant melòdic repeteixi que en la distància també és amb tu. Sí, els tafaners t’espien, però la bellesa ha de resplendir, que per això el sol també t’assenyala entre el jardí en penombra. Condemnes al desterro els que t’estimen perquè tu en tens prou amb tu mateixa, aigua tèbia de cos ardent, mentre els amors llunyans esperen resurreccions impossibles.

*

Collage d’OX